Madurar...

Sempre s'ha dit que els homes, nois, maduren molt més tard que les dones, noies. Dons dono fe i ho dic amb coneixent de causa.

Soc un home de 44 anys, i crec, que finalment he madurat. Si si, ara amb 44 anys he madurat, ja era hora pensareu, dons si que ja era hora.

Madurar es simplement ser conscient de qui ets, on ets, que i qui tens i que ets per la resta de persones, i jo crec que he arribat, ara, a saber-ho i el que es més important, a assimilar-ho.

Primer de tot, qui soc? Dons això, home de 44 anys, marit i pare de família, amb els seus defectes i alguna virtut, força responsable, massa depèn en quins moments i relativament cabal.

On estic? Dons aquí...... obvi, però en aquí em refereixo a l'actualitat, al moment, al moment social, cultural, polític i intentant assimilar tot el que esta succeint al meu voltant, i patint, si, com ja he dit en un escrit anterior, patint per els meus fills, per el seu futur.

Que soc? Dons soc un simple treballador públic, repudiat per part de la societat, odiat per un altra part, desitjat per uns pocs i envejat per 4 que no tenen ni idea del que haig de passar en la meva vida laboral, juntament amb les meus companys i companyes.

Finalment, i segurament el punt més important, que i qui tinc? El que...... deixant de banda els objectes materials....tinc una vida, i m’omple,  no em refereixo a que tot em va com la seda, ni molt menys, i menys en el terreny econòmic, no, però essent conscient que totes les penúries que està passant moltíssima gent al meu voltant dons si que soc afortunat.

La incertesa de tota la guerra política que estem vivint em fa dubtar sobre les meves creences, és públic i notori que soc independentista i no me m’amago, tinc 3 estelades penjades als balcons i finestres de casa i porto un llaç, millor dit dos llaços groc, pings, a sobre, i tot i que això no vol dir que sigui independentista, només protesto contra una injustícia flagrant, i molta gen que no és independentista en porta de llaços grocs, però poca, i aquí es confon i es barreja el tema de l’independentisme i el de demòcrata, bé, això penso jo.

Tornant al tema dels meus dubtes, si, sobre les meves creences, i pregunto, creieu que els nostres polítics, els que hi ha al govern i els que estan a l’exili, verdaderament creui que volen la independència de Catalunya? Ells que han embarcat a tot un poble, bé, part d’un poble en tota aquesta epopeia, no us dona la sensació que per part seva s’ha diluït aquesta força i rauxa de l’1 d’Octubre de l’any passat? No sembla que tota la pressió s’ha desplaçat cap a el poble, cap a la gent, amb els CDR’s?

Jo, antic votant de ERC ara veig que pot ser si que aquests s’han acomodat a la seva taula i cadira i que el tema de la independència ha quedat en un segon pla, i qui està mantenint el seu full de ruta i els seus ideals son els de la CUP, apa que amb les de la CUP jo, treballant del que treballo o porto clar, i qui no entengui de que treballo que s’ho faci mirar.


Madurar el que es diu madurar jo al menys he madurat, però la cosa en general, Espanya, Catalunya, corrupció política, inexistència de divisió de poders, el retorn de Paquito el Fatxa, Rajoy, Sánchez, el MHP Puigdemont, o l’actual, o .... quin cacao amics i repeteixo, jo no pateixo per mi, em fa patir el futur dels meus dos fills que no és fosc, és negre negre. Apa, salut i peles, records a la família.