Mil disculpes per
trigar tants anys a escriure en el meu estimat blog, i molts pensareu “sí tant
l’estima com es que el té tant oblidat”......dons per això les disculpes.
Com diu el títol de
l’entrada.....en quin país estic vivint....no ho sé. Soc espanyol de document i
català de sentiment. Soc espanyol a tots els efectes legals si, però com es que
no em sento espanyol....
Vaig néixer un 9 de
setembre del 1974 a Catalunya, fill de pares catalans, i a casa es parla i s’ha
parlat sempre català, bé, el català que es parla a les terrer de l’Ebre, aquell
català que és tant valencià per els de Barcelona com català per els de
Valencia, però català, i entenc i parlo tant bé o millor el castellà com el
paio més castís que viu al centre de Madrid.
Culturalment soc un
paio normal, que sap una mica de tot però res del tot, i soc curiós, m’agrada
parlar amb gent d’altres llocs que pugui escoltar i que em sàpiguen escoltar, i
depèn a qui, en el moment que esbrinen que soc català ja no li agrado, bé, hi
ha molta gent que no li agrado, per caràcter o forma de ser, o de vestir o la
meva olor o jo que sé, però per ser català?
Hi ha una cosa molt
curiosa de la zona on visc. Aquesta terra és, possiblement, la terra amb el
sentiment més catalanista i independentista de tota la nostra estimada
Catalunya, i suposo que per això hi tenim dues bases militars, a Sant Climent
Sescebes, exercit de terra i al Pení , l’EVA IV, radar militar aeri, i hi tenim
aquarteraments de la Guàrdia Civil, i Comissaries del Cos Nacional de Policia,
i fronteres i ..... i degut a la meva feina hi tinc contacte amb aquesta gent,
gent de tots els racons de la Piel de Toro, que diuen ells, i amb alguns hi
tinc problemes, i al referir-me a problemes no dic baralles físiques, dic
actituds de rebuig per el fet de ser català, i és trits, i sé que sí fora
anglès, alemany, gallec, canari no hi hauria cap problema o comentari.
No m’estimen, no
ens estimen i tot això sense conèixer ni a mi, ni a la meva gent i a la meva
terra, i dius, bé! No m’estimeu, no em voleu? Dons deixeu-me marxar?!! Aaaah
no! Això no! Tocat els esquellerincs una bona estona....i perquè no? Per que
volem estar units......units a què? A una terra que m’odia? Mireu nois, jo a la
mínima que pugui foto el camp, que pitjor crec
que no estaré i a la família de fora de Catalunya , que tampoc em ve a
visitar, sí la vull visitar ja em renovaré el passaport. Apa, bon vent us pegui al cul “amics”.
