I si et dic que tinc por, una por
irrefrenable, una por constant, que em va cremant per dintre, que fins i tot algunes
nits no em deixa dormir i així em dona la oportunitat de veure el pas de les
hores de la nit, amb els ulls oberts i el meu pensament abstret dins el motiu de la meva por, i finalment dormo, però al cap de poques hores desperto i
aquesta sensació , aquesta angoixa em porta a dir... tinc por, però no per
mi... pels meus fills.
Tinc 38 anys, i soc pare, una
responsabilitat adquirida a partir del moment en que la meva estimada muller em
va anunciar la meravellosa noticia, noi vas a ser pare...
La
primera por, l’embaràs, que tot vagi bé, que no hi hagi cap complicació,
que la mare i el nen estiguin sans, vigila amb els refredats, les caigudes,
etc....Finalment por superada, i seguim amb la segona por, el nen, bé, el nen en sí no, la por de que si
veurà bé, escoltarà, alguna malaltia
hereditària? En Nil està bé, però aquestes pors es van tornar a repetir amb en
Sergi, i de fet continuo tenint por, por
pels meus pares, els meus germans, la meva dona i tots aquells que estimo, però
tinc molta, molta i molta por pels meus fills, quin futur els espera...
Anys 2012,
a punt per entrar en el 2013, i amb
un futur insert, insert econòmicament, insert socialment, molt insert
políticament, els països industrialitzats no es posen d’acord en la protecció
del planeta, els combustibles fòssils pràcticament esgotats, mars i oceans
perillosament contaminats, els casquets polars desfent-se, glaciars
desapareixent, terratrèmols, inundacions, guerres, matances, segrestos,
robatoris amb resultat de mort, i un llarg etcètera.
Cap de nosaltres, i quan dic nosaltres en
refereixo a aquesta societat en que vivim, no esta preparada per afrontar un
guerra, si si una guerra, ohhhhhhh, no es tan descabellada la idea amics
meus, la societat esta tipa de farses
per part de polítics, banquers i multinacionals sense escrúpols, especuladors i
inversos agressius, la gent vol viure tranquil·la, no estar pendent de la
punyetera Prima de Risc, del rescat europeu, de la reunió de torn del govern de
torn i que després en nom de la economia anunciïn més pujades d’impostos o
baixades de sous, retallades en drets socials i laborals, etc.
Tinc por de que els meus fills, d’aquí a
uns anys, surtin a divertir-se amb els seus amics i qualsevol descerebrat fart
de cocaïna o qualsevol substancia li clavi una navalla a l’estomac o que se
l’emporti per davant amb un cotxe.
Pregunto a tot aquell que em vulgui
llegir, vaig tant errat en tenir por?
No hay comentarios:
Publicar un comentario