tag:blogger.com,1999:blog-57153740473477371362024-02-20T17:57:01.494-08:00..........Carpe Diem, un lloc per vomitar les meves palles mentals..........pensaments, idees, moments, situacions i tot allo que en qualsevol moment passa pel meu cap...J. M. Frankyhttp://www.blogger.com/profile/13063623880441203193noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-5715374047347737136.post-27409506845823746472018-10-16T19:46:00.001-07:002018-10-16T20:04:02.843-07:00Madurar...<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #38761d;">Sempre s'ha dit que els homes, nois, maduren molt
més tard que les dones, noies. Dons dono fe i ho dic amb coneixent de causa. </span></div>
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #38761d;">Soc un home de 44 anys, i crec, que finalment he
madurat. Si si, ara amb 44 anys he madurat, ja era hora pensareu, dons si
que ja era hora.</span></div>
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #38761d;">Madurar es simplement ser conscient de qui ets,
on ets, que i qui tens i que ets per la resta de persones, i jo crec que he
arribat, ara, a saber-ho i el que es més important, a assimilar-ho.</span></div>
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #38761d;">Primer de tot, qui soc? Dons això, home de 44
anys, marit i pare de família, amb els seus defectes i alguna virtut, força
responsable, massa depèn en quins moments i relativament cabal.</span></div>
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #38761d;">On estic? Dons aquí...... obvi, però en aquí em
refereixo a l'actualitat, al moment, al moment social, cultural, polític i
intentant assimilar tot el que esta succeint al meu voltant, i patint, si, com
ja he dit en un escrit anterior, patint per els meus fills, per el seu futur.</span></div>
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #38761d;">Que soc? Dons soc un simple treballador públic,
repudiat per part de la societat, odiat per un altra part, desitjat per uns
pocs i envejat per 4 que no tenen ni idea del que haig de passar en la meva
vida laboral, juntament amb les meus companys i companyes.</span></div>
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #38761d;">Finalment, i segurament el punt més important,
que i qui tinc? El que...... deixant de banda els objectes materials....tinc
una vida, i m’omple, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no em refereixo a
que tot em va com la seda, ni molt menys, i menys en el terreny econòmic, no, però
essent conscient que totes les penúries que està passant moltíssima gent al meu
voltant dons si que soc afortunat. </span></div>
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #38761d;">La incertesa de tota la guerra política que estem
vivint em fa dubtar sobre les meves creences, és públic i notori que soc
independentista i no me m’amago, tinc 3 estelades penjades als balcons i
finestres de casa i porto un llaç, millor dit dos llaços groc, pings, a sobre,
i tot i que això no vol dir que sigui independentista, només protesto contra
una injustícia flagrant, i molta gen que no és independentista en porta de
llaços grocs, però poca, i aquí es confon i es barreja el tema de l’independentisme
i el de demòcrata, bé, això penso jo. </span></div>
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #38761d;">Tornant al tema dels meus dubtes, si, sobre les
meves creences, i pregunto, creieu que els nostres polítics, els que hi ha al
govern i els que estan a l’exili, verdaderament creui que volen la independència
de Catalunya? Ells que han embarcat a tot un poble, bé, part d’un poble en tota
aquesta epopeia, no us dona la sensació que per part seva s’ha diluït aquesta
força i rauxa de l’1 d’Octubre de l’any passat? No sembla que tota la pressió s’ha
desplaçat cap a el poble, cap a la gent, amb els CDR’s?</span></div>
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<span style="color: #38761d;">Jo, antic votant de ERC ara veig que pot ser si que aquests s’han acomodat a
la seva taula i cadira i que el tema de la independència ha quedat en un segon
pla, i qui està mantenint el seu full de ruta i els seus ideals son els de la
CUP, apa que amb les de la CUP jo, treballant del que treballo o porto clar, i
qui no entengui de que treballo que s’ho faci mirar. </span><br />
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<span style="color: #38761d;"></span><br />
<span style="color: #38761d;">Madurar el que es diu madurar jo al menys he madurat, però la cosa en
general, Espanya, Catalunya, corrupció política, inexistència de divisió de
poders, el retorn de Paquito el Fatxa, Rajoy, Sánchez, el MHP Puigdemont, o l’actual,
o .... quin cacao amics i repeteixo, jo no pateixo per mi, em fa patir el futur
dels meus dos fills que no és fosc, és negre negre. Apa, salut i peles, records
a la família.</span> <br />
<br />J. M. Frankyhttp://www.blogger.com/profile/13063623880441203193noreply@blogger.com0Vilafant, Girona, Espanya42.2528434 2.942569800000001142.2058319 2.8618888000000009 42.299854900000007 3.0232508000000013tag:blogger.com,1999:blog-5715374047347737136.post-72845669722627454202016-02-19T08:28:00.002-08:002016-02-19T08:30:07.115-08:00En quin país visc.....en quin....HOLAAAAAAA!!!!<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
@page WordSection1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
</style>
-->
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Mil disculpes per
trigar tants anys a escriure en el meu estimat blog, i molts pensareu “sí tant
l’estima com es que el té tant oblidat”......dons per això les disculpes. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com diu el títol de
l’entrada.....en quin país estic vivint....no ho sé. Soc espanyol de document i
català de sentiment. Soc espanyol a tots els efectes legals si, però com es que
no em sento espanyol....</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vaig néixer un 9 de
setembre del 1974 a Catalunya, fill de pares catalans, i a casa es parla i s’ha
parlat sempre català, bé, el català que es parla a les terrer de l’Ebre, aquell
català que és tant valencià per els de Barcelona com català per els de
Valencia, però català, i entenc i parlo tant bé o millor el castellà com el
paio més castís que viu al centre de Madrid. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Culturalment soc un
paio normal, que sap una mica de tot però res del tot, i soc curiós, m’agrada
parlar amb gent d’altres llocs que pugui escoltar i que em sàpiguen escoltar, i
depèn a qui, en el moment que esbrinen que soc català ja no li agrado, bé, hi
ha molta gent que no li agrado, per caràcter o forma de ser, o de vestir o la
meva olor o jo que sé, però per ser català?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Hi ha una cosa molt
curiosa de la zona on visc. Aquesta terra és, possiblement, la terra amb el
sentiment més catalanista i independentista de tota la nostra estimada
Catalunya, i suposo que per això hi tenim dues bases militars, a Sant Climent
Sescebes, exercit de terra i al Pení , l’EVA IV, radar militar aeri, i hi tenim
aquarteraments de la Guàrdia Civil, i Comissaries del Cos Nacional de Policia,
i fronteres i ..... i degut a la meva feina hi tinc contacte amb aquesta gent,
gent de tots els racons de la Piel de Toro, que diuen ells, i amb alguns hi
tinc problemes, i al referir-me a problemes no dic baralles físiques, dic
actituds de rebuig per el fet de ser català, i és trits, i sé que sí fora
anglès, alemany, gallec, canari no hi hauria cap problema o comentari.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
@page WordSection1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
</style>
</span></div>
-->
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">No m’estimen, no
ens estimen i tot això sense conèixer ni a mi, ni a la meva gent i a la meva
terra, i dius, bé! No m’estimeu, no em voleu? Dons deixeu-me marxar?!! Aaaah
no! Això no! Tocat els esquellerincs una bona estona....i perquè no? Per que
volem estar units......units a què? A una terra que m’odia? Mireu nois, jo a la
mínima que pugui foto el camp, que pitjor crec<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>que no estaré i a la família de fora de Catalunya , que tampoc em ve a
visitar, sí la vull visitar ja em renovaré el passaport. Apa, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>bon vent us pegui al cul “amics”. </span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><style><!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
@page WordSection1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
</style>
</span></div>
-->
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><div class="MsoNormal" style="margin-left: 2.0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /> </span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">
</span><span lang="CA" style="font-family: "cambria"; font-size: 12.0pt;"></span>J. M. Frankyhttp://www.blogger.com/profile/13063623880441203193noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5715374047347737136.post-83862933492805307192013-09-27T00:57:00.001-07:002018-10-16T20:01:56.035-07:00ESTEM SOLS A L'UNIVERS? TANT DE BO.<span style="color: white;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="color: white;"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: #cc0000;"><span style="font-size: small;">
</span></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: #cc0000;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">No, que ningú pensi que tinc rés en contra dels habitants d’altres
planetes o por a alguna invasió hostil alienígena o pensaments similars, es
més, pot ser seria millor ser envaïts, si, pot ser seria la solució a aquesta
humanitat deshumanitzada. </span><span lang="CA">Els <b>humans</b>, <b>éssers
humans</b> o <b>homes</b> (<i>Homo sapiens</i>, "home que sap" en llatí)
són primats bípedes de la família dels homínids i l'única espècie supervivent
del gènere <i>Homo</i>. Aquesta espècie només conté una subespècie viva, <i>Homo
sapiens sapiens</i>, l'home actual. Les proves d'ADN fan pensar que els humans
moderns s'originaren a Àfrica fa aproximadament 200.000 anys.</span></span></span></span></span></span></div>
<span style="background-color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: #cc0000;"><span style="font-size: small;">
</span></span></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: white;"><br /></span></span></span></div>
<span style="background-color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: #cc0000;"><span style="font-size: small;">
</span></span></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: #cc0000;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">La meva definició d’humà, dons, es diferencia una mica de la
estipulada en les enciclopèdies, HOMO SAPIENS SAPIENS MODERNUS, mamífer capaç
d’aniquilar als seus congèneres pel simple fet que els altes pensen diferent a
ell, o tenen quelcom que ell no té, o parlen una llengua diferent, o simplement
pel fet que hi ha un lobby armamentista que li diu, sí els mates a tots et donaré
molts calers i així tornaràs a ser president.....president de què? El mon s’ha
acabat, ja no hi queda ningú.</span></span></span></span></span></span></div>
<span style="background-color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: #cc0000;"><span style="font-size: small;">
</span></span></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: white;"><br /></span></span></span></div>
<span style="background-color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: #cc0000;"><span style="font-size: small;">
</span></span></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: #cc0000;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Home que sap i amb 200.000 anys d’antiguitat...no quadra, o
sigui, en la nostra societat es considera savi a la persona que es capaç de
prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar en marxa aquell o
aquells projectes amb criteri i noblesa, i se li suposo una edat, habitualment
son gent gran, i nosaltres HOMO SAPIENS SAPIENS “modernus” som incapaços
d’aprendre de 200.000 anys de vivències? O es que no som sapiens? I menys
sapient sapiens dons....</span></span></span></span></span></span></div>
<span style="background-color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: #cc0000;"><span style="font-size: small;">
</span></span></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: white;"><br /></span></span></span></div>
<span style="background-color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: white;"><span style="color: #cc0000;"><span style="font-size: small;">
</span></span></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="color: white;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="background-color: white;"><span style="color: #cc0000;"><span style="font-size: small;">L’homo sapiens actual s’hauria de dir HOMO “TODO POR LA
PASTA” Y LO SAPIENS Només amb el nom queda clar com som, i és trist, però cert
i sí hi ha aliens allà a fora, i ens vigilen i ens observen i ens analitzen per
ser amics o alguna cosa pareguda deuen estar al·lucinats, i finalment, sí ens
envaeixen acabarem sent les seves mascotes ja que no servim per rés més.</span></span></span> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"></span><a href="https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTr_Jls3uooGVkU4ZGdUmWi9zohz9CP8DZRw9wxnpuB0ovTGl940w" imageanchor="1" style="margin-left: -42px; margin-right: 0px;"><img border="0" class="rg_i" data-src="https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTr_Jls3uooGVkU4ZGdUmWi9zohz9CP8DZRw9wxnpuB0ovTGl940w" data-sz="f" height="139" name="DY7cRfSO9lvSHM:" src="https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTr_Jls3uooGVkU4ZGdUmWi9zohz9CP8DZRw9wxnpuB0ovTGl940w" style="height: 113px; margin-top: 0px; width: 324px;" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"> </span></div>
J. M. Frankyhttp://www.blogger.com/profile/13063623880441203193noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5715374047347737136.post-61394642934290459742013-01-08T01:43:00.001-08:002016-02-19T07:50:51.380-08:00I si et dic que tinc por....<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
@page WordSection1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
</style>
-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: white;"><span style="color: blue;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;"><span lang="CA">I si et dic que tinc por, una por
irrefrenable, una por constant, que em va cremant per dintre, que fins i tot algunes
nits no em deixa dormir i així em dona la oportunitat de veure el pas de les
hores de la nit, amb els ulls oberts i el meu pensament abstret dins el motiu de la meva por, i finalment dormo, però al cap de poques hores desperto i
aquesta sensació , aquesta angoixa em porta a dir... tinc por, però no per
mi... pels meus fills. </span></span></span></span></span></span></div>
<span style="color: white;"><span style="color: blue;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;">
</span></span></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: white;"><span style="color: blue;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;"><span lang="CA">Tinc 38 anys, i soc pare, una
responsabilitat adquirida a partir del moment en que la meva estimada muller em
va anunciar la meravellosa noticia, noi vas a ser pare...</span></span></span></span></span></span></div>
<span style="color: white;"><span style="color: blue;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;">
</span></span></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: white;"><span style="color: blue;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;"><span lang="CA">La
primera por, l’embaràs, que tot vagi bé, que no hi hagi cap complicació,
que la mare i el nen estiguin sans, vigila amb els refredats, les caigudes,
etc....Finalment por superada, i seguim amb la segona por, el nen, bé, el nen en sí no, la por de que si
veurà bé, escoltarà, alguna malaltia
hereditària? En Nil està bé, però aquestes pors es van tornar a repetir amb en
Sergi, i de fet continuo tenint por, por
pels meus pares, els meus germans, la meva dona i tots aquells que estimo, però
tinc molta, molta i molta por pels meus fills, quin futur els espera...</span></span></span></span></span></span></div>
<span style="color: white;"><span style="color: blue;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;">
</span></span></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: white;"><span style="color: blue;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;"><span lang="CA">Anys 2012,
a punt per entrar en el 2013, i amb
un futur insert, insert econòmicament, insert socialment, molt insert
políticament, els països industrialitzats no es posen d’acord en la protecció
del planeta, els combustibles fòssils pràcticament esgotats, mars i oceans
perillosament contaminats, els casquets polars desfent-se, glaciars
desapareixent, terratrèmols, inundacions, guerres, matances, segrestos,
robatoris amb resultat de mort, i un llarg etcètera.</span></span></span></span></span></span></div>
<span style="color: white;"><span style="color: blue;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;">
</span></span></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: white;"><span style="color: blue;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;"><span lang="CA">Cap de nosaltres, i quan dic nosaltres en
refereixo a aquesta societat en que vivim, no esta preparada per afrontar un
guerra, si si una guerra, ohhhhhhh, no es tan descabellada la idea amics
meus, la societat esta tipa de farses
per part de polítics, banquers i multinacionals sense escrúpols, especuladors i
inversos agressius, la gent vol viure tranquil·la, no estar pendent de la
punyetera Prima de Risc, del rescat europeu, de la reunió de torn del govern de
torn i que després en nom de la economia anunciïn més pujades d’impostos o
baixades de sous, retallades en drets socials i laborals, etc.</span></span></span></span></span></span></div>
<span style="color: white;"><span style="color: blue;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;">
</span></span></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: white;"><span style="color: blue;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;"><span lang="CA">Tinc por de que els meus fills, d’aquí a
uns anys, surtin a divertir-se amb els seus amics i qualsevol descerebrat fart
de cocaïna o qualsevol substancia li clavi una navalla a l’estomac o que se
l’emporti per davant amb un cotxe. </span></span></span></span></span></span></div>
<span style="color: white;"><span style="color: blue;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;">
</span></span></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="color: white;"><span style="background-color: blue;"><span style="color: white;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="background-color: white;"><span style="color: blue;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Pregunto a tot aquell que em vulgui
llegir, vaig tant errat en tenir por?</span></span></span></span></span></span></span></span></div>
J. M. Frankyhttp://www.blogger.com/profile/13063623880441203193noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5715374047347737136.post-36321195601908692812012-05-29T10:15:00.000-07:002012-05-29T10:15:27.959-07:00Llibertat d'expressió o ser políticament correcte.<b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: small;"><br style="color: #741b47;" /><span style="color: #741b47;">La llibertat d'expressió es un dret que per desgracia es relativament nou a la nostra societat, alguns diuen que mai ens van prohibir o perseguir per parlar en català, jo personalment no vaig patir aquests extrems, però la historia i els historiadors diuen que perseguits ho varem ser, o sigui que part de raó tindran, no?</span><br style="color: #741b47;" /><span style="color: #741b47;">Llibertat d'expressió o ser políticament correcte, que en comporta, expressar-nos lliurement comporta moltes coses, dir el que pensem però a l'hora ferir algunes sensibilitats o opinions oposades, i això vol dir que hi ha diversitat d'opinions, si, però si nosaltres no som de ment oberta i no estem oberts a critiques això ens fereix, i llavors, si el que s'expressa lliurement té o vol ser políticament correcte no es pot expressar lliurement, per no ferir a l'altre, un guirigall de pensaments al cap i a la fi.</span><br style="color: #741b47;" /><span style="color: #741b47;">Llavors el ser políticament correcte oprimeix la llibertat d'expressió i la llibertat d'expressió fereix la sensibilitat dels políticament correcte. La utilització de paraules degudament mesurades pot propiciar que el políticament correcte no se senti massa ferit o atacat, però aquest sentiment depèn de lo fina que tingui la pell, o de lo reivindicatiu que sigui o del protagonisme que vulgui aconseguir. </span><br style="color: #741b47;" /><span style="color: #741b47;">Actualment, dins del mont de la política que ens toca viure, personalment crec que no hi ha cap polític, a cap nivell, que valgui per rés, i el poc que hi vot haver en el moment que assoleix cert poder, aquest poder el corromp, dons al gra, aquesta política actual està totalment conduïda i guiada per la imatge que doni el polític de torn davant de la premsa, premsa la qual tot depèn de la seva tendència, una mateixa noticia en diversos diaris, televisions i ràdios canvia un 400 %, i això desvirtua la visió que pot adquirir un ciutadà, i això ens porta a la pregunta, si jo fos periodista, no un cutre-famosillo col·laborador d'un programa de merda, un periodista el qual treballa en un diari de tendència de dretes, i desvirtuo unes declaracions d'un polític nacionalista català estic utilitzant la llibertat d'expressió o mentin? Puc ser políticament correcte i mentider al mateix temps? La llibertat d'expressió engloba la mentira i la difamació?</span><br style="color: #741b47;" /><span style="color: #741b47;">Soc català, i emparant-me en la llibertat d'expressió vull dir que desitjo la independència del meu país, sense voler ferir a ningú, però essent políticament correcte vull dir que si en un lloc no em volen dons marxo i tant amics, el problema es que a mi no em volen, només volen els meus diner i al mateix temps no em deixen marxar, llavors només ho puc catalogar de dues formes</span> <u><span style="color: #cc0000;">ROBATORI AMB INTIMIDACIÓ I DETENCIÓ IL·LEGAL</span></u> <span style="color: #741b47;">no?</span></span></b>J. M. Frankyhttp://www.blogger.com/profile/13063623880441203193noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5715374047347737136.post-32889848067161694202012-05-28T14:35:00.001-07:002018-10-16T19:59:48.184-07:00Benvingut Iker.....ens feies molta falta<div style="color: blue; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Avui, dia 28 de maig de 2012 sobre els 11 hores finalment ha nascut, si senyors i senyores, ja soc tiet-avi, i això vol dir que la meva nevoda Paula ha estat mare, i la meva germana i el meu cunyat ja son avis de ple dret, i els meus pares besavis, bé tot el regitzell de graduacions familiars diverses. Però el important es que IKER ja ha nascut, i pel que sembla tant mare com fill estan bé que es lo important.</span></div>
<div style="color: blue; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">I penso que aquest nen feia falta a la meva familia, la qual tinc molt lluny d'on visc ara, i els veig poc, per culpa meva, si , soc jo no hi vaig gaire per mil raons, però la culpa es meva. Tinc 37 anys i ja hauria de prioritzar moltes coses que ho he fet, no faig i hauria de fer. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: blue; font-size: large;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Estic content per tots però especialment per la meva germana i el meu cunyat, seran uns grans avis, com grans pares han estat i son, i tot l'amor que no han pogut donar al seu fill Albert, el qual va morir en accident de trànsit a la edat de 15 anys el dia 26 de juliol de 2007, li podran donar multiplicat de 100 a Iker. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: blue; font-size: large;">Ho torno a dir, i no em cansaré mai de fer-ho, BENVINGUT IKER.....T'ESTAVEM ESPERANT</span></div>
J. M. Frankyhttp://www.blogger.com/profile/13063623880441203193noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5715374047347737136.post-43201890741049859262012-05-28T13:57:00.000-07:002012-05-28T14:21:13.322-07:00La razón de lo que hago<div style="color: #cc0000;">
<b>Porqué lo hago, pues no lo se, por ser un simple mandado, un mindundi, un don nadie, uno que solo obedece sin rechistar, pero asta un punto eh! pero si, soy obediente, y eso porqué? por mi educación, por mis principios "quien manda....manda" o por el hecho de estar trabajando en un curro jerarquizado, o simplemente por no complicarme la vida, total para cobrar lo mismo pues eso no me complico la vida, </b></div>
<div style="color: #cc0000;">
<b>pero lo hago a gusto, y eso me hace pensar que me gusta lo que hago, y me siento orgulloso de ello. Por desgracia hay mucha gente que no tiene trabajo, entre ellos familiares y amigos, y ellos no pueden quejarse de su trabajo, ya les gustaría, y hay otra mucha gente que trabaja de lo que puede y no de lo que quiere, y por ello no se pueden sentir plenamente a gusto o satisfechos con su trabajo, así que soy un privilegiado....supongo. </b></div>
<div style="color: #cc0000;">
<b>Mi trabajo se puede definir como CONTRADICTORIO. En el entran muchas contradicciones, el bien y el mal, la fuerza y la delicadeza, la violencia y la pacificación, lo justo con lo injusto....y todo ello en una décima de segundo...y haz lo bien o sino.....y nunca nadie esta contento, si estar por que estas, y si no estar por no estar....y tu siempre en medio.</b></div>
<div style="color: #cc0000;">
<b>Llevo mas de 15 años en este trabajo y las he visto de muchos colores, no de todos pero casi, y vengo a trabajar contento, o sea que puedo decir que no estoy "quemado" aun, y eso me hace pensar si he dado todo lo que he podido a este trabajo, y creo que si, aunque el echo de que venga contento también tiene mucho que ver con el equipo humano con el que trabajo, o sea, mis compañeros y superiores, grandes personas y mejores compañeros, y eso que se juntan diversidad de caracteres, personalidades, prioridades y valores, haciendo que depende quien con quien no tenga por que haber afinidad, pero la profesionalidad se palpa y eso es lo que importa....creo.</b></div>
<div style="color: #cc0000;">
<b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">LA RAZÓN DE LO QUE HAGO</span>, pues no hay ninguna en concreto y por todas a la misma vez, o sea, CONTRADICTORIO, pero este trabajo, a parte de ser un trabajo es un modo de vida, y te impone una forma de pensar, sentir y hacer, e incluso te impone muchas de tus mejores amistades, la cuales se convierten en hermandades o hermanos para siempre. Allá donde vayas y encuentras un antiguo compañero de trabajo, seguro que te reconoce, aunque luego no te saludes por lo que sea, pero cuando las miradas se cruzan ves que tu lo reconoces y el a ti. </b></div>
<div style="color: #cc0000;">
<b>Finalmente quiero decir que el dia se acaba, son ahora las 22:52 exactamente del dia 28 de mayo de 2012 y llevo casi una hora trabajando, y escribiendo en este bloc, y finalmente lo he decidido LA RAZÓN DE LO QUE HAGO ES UNA MUY PERO QUE MUY CLARA LO HAGO POR QUE QUIERO, y finalmente quiero decir que a partir de ahora voy a escribir en mi lengua, o sea en CATALÁ i això vol dir que fare moltes faltes ortogràfiques, però sense voler fer mal a la meva llengua. </b></div>
<br />J. M. Frankyhttp://www.blogger.com/profile/13063623880441203193noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5715374047347737136.post-1555151747654434702012-05-28T11:04:00.001-07:002018-10-16T20:07:03.526-07:00Por el momentoPOR EL MOMENTO estoy aquí, sentado, delante de mi portátil, escuchando a Anastacia, mi estimada y a la vez odiada Anastacia. Si odiada también, ya que no la puedo tener cerca de mi y no por el hecho de que este locamente enamorado de ella sinó por oír su voz, hablando, riendo etc. pero POR EL MOMENTO eso no va a ser.<br />
Hacia mucho tiempo que no escribía en este blog, pero bueno todo se andará, o sea que quizá y digo quizá, empiece a escribir otra vez, aunque lo que yo escriba no importe a nadie, pero como dijo un amigo, esto es mejor que un sicólogo y mucho, pero mucho mas barato, que en los tiempos que corren va bien. <br />
Me encanta esta canción ONE MORE CHANCE es tan sensual..... por Dios, genial la voz de esta mujer.<br />
POR EL MOMENTO estamos en crisis, si, la famosa palabrita, crisis, económica, social, cultural y quizá una de las mas importantes y difícil de recuperar, la espiritual. Crisis espiritual, bien pues si, la gente solo cree en lo tangible, lo visible, lo caro o barato pero corpóreo al fin y al cabo. La gente no vemos más allá de nuestro ombligo, y digo vemos, yo me incluyo, y el sufrimiento de los demás nos hace cambiar de canal en las noticias, o girar la pagina del periódico o simplemente mirar hacia otro lado, nuestro espíritu no esta para historias, y simplemente es un salvase quien pueda, y no hacemos nada juntos, o al menos algo que perdure un mínimo tiempo, como lo del 15 M, pero eso a donde nos lleva o sea, que objetivos podemos conseguir, reales, verdaderos y posibles, nada de fantasía, cosas que nos ayuden a seguir adelante, y sobre todo que eliminen a gente que se esta apoderando de nosotros solo por el dinero, solo por enriquecerse, haciéndonos unos esclavos, esclavos contribuyentes, solo para pagar pero no pidáis ninguna ayuda o subvención ya que no podréis cumplir los requisitos para recibirla, eso si, no dejéis de pagar impuestos o seréis castigados. <br />
Por el momento BANKIA "solo" tiene que recibir 23.500 millones de Euros, solo y de momento, aunque eso signifique mas recortes en sanidad, educación, ayudas a los mayores etc, pero eso si, hay que rescatar a un banco dirigido por Populares y Socialista, sindicatos y politicos, un banco que hace menos de un año salió a bolsa, y que nadie va a reclamar responsabilidades ni la debolución de ese dinero publico, que nos cuesta a cada español 500 euros, NO COM MI DINERO, pero de MOMENTO nadie hace nada, los politicos y banqueros hacen lo que quieren y nosotros POR EL MOMENTO no hacemos mas que mirarlo y quejarnos con la boca pequeña, no vaya a ser que el vecino se entere y nos denuncie a la inquisión del siglo XXI, tiempo al tiempo, aunque POR EL MOMENTO......<br />
<br />
ya continuaremos POR EL MOMENTO.....J. M. Frankyhttp://www.blogger.com/profile/13063623880441203193noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5715374047347737136.post-2665985385355398752009-11-03T12:58:00.000-08:002018-10-16T20:07:56.939-07:00Vivir sufriendo o morir placenteramente. Dedicado a 'Baby RB' y sus padres.<div style="text-align: justify;">
El tema de hoy era otro, más banal, más cotidiano, pero escuchando las noticias, segundos antes de apagar la televisión, después de oír hablar, de masacres (a diario) violencia de género (día si día también) robos, política basura, etc. salta la polémica. Reino Unido, dos padres en desacuerdo, no por la custodia de un niño, no por quedarse uno o el otro la casa después del divorcio, no, su dilema es ni más ni menos, que si su hijo de 13 meses debe seguir viviendo o no. Parece duro y cruel el hecho pero tiene un qué. El niño sufre desde su nacimiento una enfermedad congénita e incurable, conocida por las siglas (SMC), la cual no le permite respirar por sí mismo, ni mover brazos y piernas, y sus pulmones se encharcan y tienen que ser drenados periódicamente, el único problema es que el niño, el pobre niño es consciente y el drenaje de los pulmones le provoca unos dolores insoportables. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La madre pide que el niño sea desconectado de la maquina que le ayuda a respirar, mejor dicho que le hace respirar y el padre se agarra al hecho de que el niño es consciente de todo lo que pasa, puede ver y oír, pero mi pregunta es ¿Qué vida le espera a este niño?. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ser padre es, y lo digo en experiencia propia, lo más bonito del mundo, ríes, lloras, sufres, te enfadas, pero es precioso, y el día que tu mujer te dice que vas a ser padre pasan tal cantidad de cosas por tu cabeza que no llegas a asimilar ese hecho hasta el cabo de cierto tiempo. Luego llega la preocupación sobre todo cuando alguien te dice, o lees en algún sitio que un bebé puede nacer con más de 5000 síndromes diferentes. Nace el niño, sufres por la madre, sufres por el niño, todo ha ido bien, más largo o más corto, pero bien. El niño empieza a crecer, haces pruebas para comprobar si el niño ve, si el niño oye, si el niño puede caminar bien, etc. siempre pendiente de algún gesto o alguna cosa que puede revelar algún problema o enfermedad. Pero eres padre y tu hijo está sano.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ahora pongámonos en la piel de estos padres ingleses, tener que decidir si tu hijo, vive mal o muere dulcemente. Tener que decidir, seguir viéndolo sufrir, pero vivo, o no verlo más, sin sufrir, pero muerto. Esto no es justo, la madre no quiere que el pobre bebé sufra, y el padre no quiere perder a su hijo, y finalmente, un hombre, ajeno a todo sentimiento paternal hacia el niño, sentado detrás de un escritorio, con o sin peluca ridícula, decidirá si el niño vive, sufriendo o muere, dulcemente. Esto no es justo. </div>
J. M. Frankyhttp://www.blogger.com/profile/13063623880441203193noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5715374047347737136.post-3845370946543583072009-11-02T13:08:00.000-08:002018-10-16T20:05:24.846-07:0002/11/2009 Retomo las riendas de mi blog.Hola a todos, a los pocos que habéis entrado en mi bloc alguna vez, pero igualmente hola. Hacía mucho tiempo que no entraba en mi blog, mejor dicho, años que no lo tocaba, por causas que en su momento no quise expresar, decir o comentar con todos vosotros, simplemente era una cosa mía y de los míos, no quería sacar mis sentimientos a la luz, aunque cualquiera que me hubiera visto en su momento habría visto lo que sentía, pura tristeza. <br />
<br />
<br />
Cuando alguien que conocéis muere, piensas, que habrá hecho para merecer morir, y luego piensas, todos, desde el más rico al más pobre, desde el más sabio al más ignorante, desde el del norte hasta el del sur, tarde o temprano morirá, y así es, pero siempre es preferible tarde, después de haber vivido una vida plena, emocionante, trepidante, exótica, no, no hace falta tanto, simplemente haber vivido. <br />
<br />
Cuando una persona joven muere, no hay forma de expresar el sentimiento de impotencia y rabia que queda dentro de uno. Piensas, pero si estaba en el principio de la vida, estaba a punto de dejar de ser niño para empezar a disfrutar como un hombre, libertad de entrar y salir, la moto, los deportes, los amigos, fumar de escondidas y luego intentar disimular el aliento, beberte la primera cerveza disimulando que te gusta, cuando su amargor te remueve el estomago y las chicas, esas personas que hacia bien poco te molestaba que te interrumpiera cuando hablabas con un amigo, o sus “tonterías” de mirar a los chicos las encontrabas tan cursis que las tachabas de “pavas”, y ahora, esa niña que veías antes despierta en ti otra cosa, tu ojos la miran distinto y tu cuerpo reacciona de diversas forma. Ahora empiezas a ser un poco mas hombre, y en ese momento, alguien decide que tu no, tu no vas a continuar el camino, tus amigos te recordaran siempre, pero tú solo serás un recuerdo, porque tú te quedas aquí. Cuando digo aquí, me refiero, en medio de la carretera, con tu casco destrozado y tu cuerpo inerte, muerto. <br />
<br />
Miras las noticias o lees un periódico y de golpe “muere un chico de 15 años en accidente de motocicleta”. Automáticamente piensas, el pobre chaval que debía ir muy rápido y se ha accidentado. De un plumazo juzgado y sentenciado, ha muerto por ser joven, alocado y conducía muy rápido. Pues no, cuando tienes 15 años, y subes por primera vez en una moto de gran cilindrada, conducida por un hombre de 36 años, crees que el tío la sabe conducir. Y cuando el tío que la conduce, es un autentico idiota, maltratador y un cobarde, y quiere impresionar a un chico de 15 años, que hace? El imbécil, con un solo resultado la muerte de un chico, un niño de 15 años, el cual tuvo la mala suerte de que el suicida homicida conductor de la moto, el cual él mismo se sabía que era un imbécil pero no tanto, decidió circular por el medio de un pueblo, calle la cual se encontraba en obras, en hora punta de la tarde a mas de 140 km/h. Resultado de la conducción la muerte de un chico de 15 años. <br />
<br />
Desde el día 26/07/2007 a 19 horas no quise tocar mi blog, no tenía ganas de pensar, en que o como escribir las cosas, aunque solo fuera terapia –un amigo me dijo que hay gente que se gasta fortunas en psicólogos y que nosotros teníamos el blog- pero yo no quería pensar. Y aunque han pasado dos años tres meses y varios días, escribiendo, ahora todavía me resbalan lagrimas por las mejillas por él. Pero ese asesino que no quiero ni repetir mentalmente su nombre, aunque lo tengo grabado a fuego en mi cerebro, no solo mató a ese niño, no, mató a mucha más gente, padres, hermana, abuelos, tíos, primos, a mucha gente, y él, sabéis en que pensaba después del accidente? En cobrar del seguro, ya que un pobre hombre, el cual, no tuvo culpa, aunque al principio fue objetivo de la ira, giró en una calle. Quién iba a pensar que en aquella calle, llena de zanjas y mal asfaltada por las obras, aparecería una moto a más de 140 km/h, en que cabeza cavia que alguien pudiera circular en esas circunstancias a esa velocidad? A un asesino.J. M. Frankyhttp://www.blogger.com/profile/13063623880441203193noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5715374047347737136.post-91995231699126001552007-07-20T11:55:00.000-07:002018-10-16T20:07:19.024-07:00¿Quien se gana el respeto?<div align="justify">
<span style="color: red;">RESPETO:</span> <span style="color: #666600;">El respeto es el reconocimiento del valor inherente y los </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Derecho" title="Derecho"><span style="color: #666600;">derechos</span></a><span style="color: #666600;"> innatos de los individuos y de la </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Sociedad" title="Sociedad"><span style="color: #666600;">sociedad</span></a><span style="color: #666600;">. Éstos deben ser reconocidos como el foco central para lograr que las personas se comprometan con un propósito más elevado en la </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Vida" title="Vida"><span style="color: #666600;">vida</span></a><span style="color: #666600;">.<br />Sin embargo, el respeto no es solo hacia las leyes o la actuación de las </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Persona" title="Persona"><span style="color: #666600;">personas</span></a><span style="color: #666600;">. También tiene que ver con la </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Autoridad" title="Autoridad"><span style="color: #666600;">autoridad</span></a><span style="color: #666600;"> como sucede con los </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Hijo" title="Hijo"><span style="color: #666600;">hijos</span></a><span style="color: #666600;"> y sus </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Padre" title="Padre"><span style="color: #666600;">padres</span></a><span style="color: #666600;"> o los </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Alumno" title="Alumno"><span style="color: #666600;">alumnos</span></a><span style="color: #666600;"> con sus </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Maestro" title="Maestro"><span style="color: #666600;">maestros</span></a><span style="color: #666600;">.<br />El respeto ayuda a mantener una sana convivencia con las demás personas, se basa en unas normas de diferentes sociedades e instituciones. El respeto nos ayuda a tener amigos y buenas relaciones ya que si tú respetas te respetan.<br />Valor moral que faculta al hombre para el reconocimiento, aprecio y de valoración de las cualidades de los demás y sus derechos, ya sea por su conocimiento, experiencia o valor como personas.</span></div>
<div align="justify">
- Que yo respete a alguien depende de varias cosas, primera, que se lo merezca; alguien que no se merece mi respeto no tengo por que tenérselo. Segunda, por obligación; persona jerarquicamente superior y por obligación tengo que tenerle respeto, y tercera, y para mi la mas importante, que se lo gane día a día.</div>
<div align="justify">
La primera y la tercera cosa, normalmente van unidas, alguien se merece mi respeto porque se lo gana día a día, con sus conocimientos, con su trato hacia los demás sin soberbias ni miradas altivas, aunque sepa tres mil veces mas que uno. Por desgracia de estos últimos pocos existen, y eso lo compruebo todos los días, en la calle, en el bus o metro, y en el trabajo.</div>
<div align="justify">
El ser humano, es envidioso, traidor y vengativo, pero por naturaleza y por desgracia esto cada vez es mas evidente.</div>
<div align="justify">
Respeto a muchas personas, pero por desgracia muy pocos se lo han ganado.</div>
J. M. Frankyhttp://www.blogger.com/profile/13063623880441203193noreply@blogger.com117600 Figueres, Girona, Espanya42.265506599999988 2.958104600000069742.242004599999987 2.9177641000000696 42.289008599999988 2.99844510000007tag:blogger.com,1999:blog-5715374047347737136.post-88984776653093049132007-06-27T05:36:00.000-07:002007-07-24T08:17:51.604-07:00Recordar a un amigo<div align="justify"><span style="font-size:130%;color:#ff6600;">10 años, hace ya 10 años que Santi nos dejo. </span></div><div align="justify"><span style="font-size:130%;color:#ff6600;">Santiago, Santi para los colegas era un chaval de 18 añitos recién cumplidos, alto, no demasiado guapo, pero muy atlético, deportista, le encantaban las motos, muy buen currante y gran compañero de trabajo. </span></div><div align="justify"><span style="font-size:130%;color:#ff6600;">Yo en mi antiguo trabajo estaba en una empresa de lampisteria, fontaneria, electricidad, mantenimiento de piscinas, etc. empresa la cual estaba unida a otras, de construcción, gestoría y venta de casas, creando así una especie "holding".</span></div><div align="justify"><span style="font-size:130%;color:#ff6600;">Normalmente yo acompañaba al jefe a ver nuevas obras, piscinas para las cuales teníamos que hacer nuevos mantenimientos, etc. pero como cambie de trabajo, esta función se derivo a Santi, así que era el quien viajaba con el jefe. </span></div><div align="justify"><span style="font-size:130%;color:#ff6600;">Los trayectos no eran excesivamente largo, el mas largo que recuerdo fueron unos 225 km, ida y vuelta, pero bueno, ya eran kilómetros, y mi ex-jefe, no era que digamos un muy buen conductor, y además corría lo suyo. </span></div><div align="justify"><span style="font-size:130%;color:#ff6600;">Una tarde, poco antes de empezar el verano, circulaba yo por el pueblo, después de dejar a un colega en su casa, cuando habíamos llegado de la capital, me encontré a Fermin - un autentico crack, te partías de risa currando con el, y trabajaba como un jabato, un abrazo Fermin!-, y le saludé, toque el claxon de mi coche y saque la mano por la ventana, y el me respondió con desanimo, estaba llorando!!. </span></div><div align="justify"><span style="font-size:130%;color:#ff6600;">Me detuve y baje del coche, le pregunté sí se encontraba bien, me miro con los ojos llorosos, y dijo alguna cosa, ininteligible para mi, se puso a llorar y se me abrazo. Intente calmarlo, y le preguntaba que sí tenia algún problema y yo le podía ayudar que me lo dijera, y al final me lo dijo, reaccionés después de 10 o 15 minutos, Santi había muerto.</span></div><div align="justify"><span style="font-size:130%;color:#ff6600;">Santi y mi ex-jefe, del cual no merece la pena decir el nombre, volvían de una obra, llovía un poco, circulaban rápido, demasiado rápido, el Opel Frontera es un todo camino, no lleva neumáticos para correr mucho por asfalto, y menos lloviendo, una curva cerrada, frenada brusca, se cruza el coche en el carril contrario, camión que embiste el vehículo y muerte instantánea de Santi, el otro nada.</span></div><div align="justify"><span style="font-size:130%;color:#ff6600;">El cuerpo de Santi no tenia un solo rasguño, ni sangre en ningún sitio, simplemente el corazón secionado en 2 partes, murió en el acto y fue enterrado a los dos días, un domingo de junio de 1997.</span></div><div align="justify"><span style="font-size:130%;color:#ff6600;">Yo después de despedirme como pude de Fermin, volví a mi casa, circulando en mi coche, y recuerdo que tuve que parar varias veces, las lágrimas de mis ojos no me dejaban ver la carretera, como la lluvia.</span></div><div align="justify"><span style="font-size:130%;color:#ff6600;">Todo el pueblo acudió al entierro, junto a sus padres y a su hermano José María, que habíamos ido juntos al instituto, y junto a su novia, pobre chica.</span></div><div align="justify"><span style="font-size:130%;color:#ff6600;">Hace 10 años ya, y cada vez que veo un Opel Frontera, miro al cielo y saludo a Santi , porque seguro que esta en el cielo, o donde sea que estén las personas buenas. </span></div><div align="justify"><span style="font-size:130%;color:#ffffff;"><span style="color:#ff6600;">Un abrazo Santi, y cuidate mucho tío.</span> </span></div>J. M. Frankyhttp://www.blogger.com/profile/13063623880441203193noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5715374047347737136.post-3441108013782641742007-06-14T08:35:00.001-07:002007-06-18T10:58:09.129-07:00La tecnologia ¿nos ayuda o nos complica la vida?<div align="justify">Os habéis fijado que ahora todo va mas rápido!! Los coches con <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0">chorrocientos</span> caballos, a 300 por hora, los trenes a mas de 450 km/h, motocicletas a 312 km/h por nuestras calles, la información vuela!! La noticia se esta produciendo en el otro extremo del mundo y ya la tenemos en la radio, <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1">tv</span> y en los periódicos digitales, todo va <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2">muchisimo</span> mas rápido, y nosotros también.</div><div align="justify">Si la pagina <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3">web</span> tarda 1 o 2 nanosegundos mas de lo normal a abrirse nos ponemos nerviosos y ya estamos pensando en cambiar de operador de <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4">adsl</span> o de <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5">pc</span>, por muy nuevo que sea. Llamas por teléfono a alguien, y sí al segundo pitido no lo cogen empezamos a dar golpes con la mano en la mesa en signo de inquietud, por la tardanza. ¿La tecnología esta a nuestro servicio o nos esta esclavizando? Alguien sale de casa sin el teléfono móvil? Aunque cuando te des cuenta que te lo has olvidado y estés a 3 km de distáncia a pie de tu casa, vuelves a buscarlo, fijo. Si vas en metro y no llevas conectado a tus orejas unos auriculares, te sientes apartado, he incluso la gente te mira como raro. Ya nadie entabla conversaciones espontáneas, en trenes o autobuses, por muchos kilómetros que tengas que hacer de viaje, o tienen auriculares puestos, supuestamente escuchando música, o están hablando por el móvil, en el avión mejor que no, están con la <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7">PSP</span>/<span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8">DS</span>/TDI/MICRO/<span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9">HDI</span>/<span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10">TDCI</span> o la <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11">videoconsola</span> de moda, exterminado alguna raza alienigena en un remoto planeta de Orión, o con el <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12">PC</span> portátil, trabajando o "<span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13">trabajandose</span>" a la señorita ataviada con un <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14">justito</span> sujetador y un micro tanga, con conexión wifi, el PC, no el tanga, aunque tiempo al tiempo amigos. </div><div align="justify">Si el tren sale con retraso, la gente resopla, si llega con retraso la gente incluso insulta - Cercanías <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15">Renfe</span> no cuenta, si llegas es un milagro-, si el avión despega tarde, muchos nervios, pero como no llegue a la hora, el transbordo a la mierda -si no sale es que <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16">és</span> de <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17">AirMadrid</span>.</div><div align="justify">Estamos en un semáforo, sí este se pone verde y nosotros o el que este delante tarda 1 décima de segundo a arrancar ya les pitamos o nos pitan, <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18">psssxxxeee</span>, tranquilos, que se me ha <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19">calaooo</span>! que <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20">stress</span>!! <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21">Stress</span>, esta enfermedad la hemos creado nosotros, des de la revolución industrial.</div><div align="justify">El ser humano tendría que reflexionar, si tenemos calor en el coche encendemos aire acondicionado / <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22">climatizador</span>, que provoca que el coche contamine mas, genera mas gases invernadero, que hacen que el planeta se caliente y haga mas calor. Ridículo no, reflexionemos. </div>J. M. Frankyhttp://www.blogger.com/profile/13063623880441203193noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5715374047347737136.post-92184996647161567852007-06-14T06:44:00.000-07:002007-06-18T10:58:46.298-07:00La perdida de blog-virginidad<div align="center"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Hola a todo aquel que se digne a perder un poco de su tiempo en leer lo que yo, simple mortal pueda escribir, explicar o plasmar en este mi blog, vuestro blog, y bien venidos seáis, un y todos. </span></div><div align="center"><span style="font-family:Arial;font-size:130%;"></span></div><p align="justify">Todo esto viene a raíz que un compañero del curro, simpático loco, se creo su propio blog, pero a un nivel muy superior al aquí presente, compañero el cual ha sido padre hace poco, y tiene un niña preciosa llamada Marta, felicidades campeón. Pues venga todos ha hacerse blogs, incluidas las brujas de la oficina, ellas las primeras, y dándole vueltas al nombre, y que mas da el nombre, con sentirte un poco identificado con el vasta.<br /><br />Bien, como indica el nombre de esta entrada, hoy y ante todos ustedes me desnudo y pierdo mi intima y personal virginidad blog. Tantos años conservando la intacta e inmaculada, para que un día cualquiera, venga un blog y me la robe. </p>J. M. Frankyhttp://www.blogger.com/profile/13063623880441203193noreply@blogger.com1