..........Carpe Diem, un lloc per vomitar les meves palles mentals..........

pensaments, idees, moments, situacions i tot allo que en qualsevol moment passa pel meu cap...

martes, 8 de enero de 2013

I si et dic que tinc por....

-->
I si et dic que tinc por, una por irrefrenable, una por constant, que em va cremant per dintre, que fins i tot algunes nits no em deixa dormir i així em dona la oportunitat de veure el pas de les hores de la nit, amb els ulls oberts i el meu pensament abstret dins el  motiu de la meva por, i finalment  dormo, però al cap de poques hores desperto i aquesta sensació , aquesta angoixa em porta a dir... tinc por, però no per mi... pels meus fills.

Tinc 38 anys, i soc pare, una responsabilitat adquirida a partir del moment en que la meva estimada muller em va anunciar la meravellosa noticia, noi vas a ser pare...

La  primera por, l’embaràs, que tot vagi bé, que no hi hagi cap complicació, que la mare i el nen estiguin sans, vigila amb els refredats, les caigudes, etc....Finalment por superada, i seguim amb la segona por,  el nen, bé, el nen en sí no, la por de que si veurà bé,  escoltarà, alguna malaltia hereditària? En Nil està bé, però aquestes pors es van tornar a repetir amb en Sergi, i de fet continuo tenint por,  por pels meus pares, els meus germans, la meva dona i tots aquells que estimo, però tinc molta, molta i molta por pels meus fills, quin futur els espera...

Anys 2012,  a punt per entrar en el 2013,  i amb un futur insert, insert econòmicament, insert socialment, molt insert políticament, els països industrialitzats no es posen d’acord en la protecció del planeta, els combustibles fòssils pràcticament esgotats, mars i oceans perillosament contaminats, els casquets polars desfent-se, glaciars desapareixent, terratrèmols, inundacions, guerres, matances, segrestos, robatoris amb resultat de mort, i un llarg etcètera.

Cap de nosaltres, i quan dic nosaltres en refereixo a aquesta societat en que vivim, no esta preparada per afrontar un guerra, si si una guerra, ohhhhhhh, no es tan descabellada la idea amics meus,  la societat esta tipa de farses per part de polítics, banquers i multinacionals sense escrúpols, especuladors i inversos agressius, la gent vol viure tranquil·la, no estar pendent de la punyetera Prima de Risc, del rescat europeu, de la reunió de torn del govern de torn i que després en nom de la economia anunciïn més pujades d’impostos o baixades de sous, retallades en drets socials i laborals, etc.

Tinc por de que els meus fills, d’aquí a uns anys, surtin a divertir-se amb els seus amics i qualsevol descerebrat fart de cocaïna o qualsevol substancia li clavi una navalla a l’estomac o que se l’emporti per davant amb un cotxe.

Pregunto a tot aquell que em vulgui llegir, vaig tant errat en tenir por?