ESTEM SOLS A L'UNIVERS? TANT DE BO.

No, que ningú pensi que tinc rés en contra dels habitants d’altres planetes o por a alguna invasió hostil alienígena o pensaments similars, es més, pot ser seria millor ser envaïts, si, pot ser seria la solució a aquesta humanitat deshumanitzada. Els humans, éssers humans o homes (Homo sapiens, "home que sap" en llatí) són primats bípedes de la família dels homínids i l'única espècie supervivent del gènere Homo. Aquesta espècie només conté una subespècie viva, Homo sapiens sapiens, l'home actual. Les proves d'ADN fan pensar que els humans moderns s'originaren a Àfrica fa aproximadament 200.000 anys.

La meva definició d’humà, dons, es diferencia una mica de la estipulada en les enciclopèdies, HOMO SAPIENS SAPIENS MODERNUS, mamífer capaç d’aniquilar als seus congèneres pel simple fet que els altes pensen diferent a ell, o tenen quelcom que ell no té, o parlen una llengua diferent, o simplement pel fet que hi ha un lobby armamentista  que li diu, sí els mates a tots et donaré molts calers i així tornaràs a ser president.....president de què? El mon s’ha acabat, ja no hi queda ningú.

Home que sap i amb 200.000 anys d’antiguitat...no quadra, o sigui, en la nostra societat es considera savi a la persona que es capaç de prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar en marxa aquell o aquells projectes amb criteri i noblesa, i se li suposo una edat, habitualment son gent gran, i nosaltres HOMO SAPIENS SAPIENS “modernus” som incapaços d’aprendre de 200.000 anys de vivències? O es que no som sapiens? I menys sapient sapiens dons....

L’homo sapiens actual s’hauria de dir HOMO “TODO POR LA PASTA” Y LO SAPIENS Només amb el nom queda clar com som, i és trist, però cert i sí hi ha aliens allà a fora, i ens vigilen i ens observen i ens analitzen per ser amics o alguna cosa pareguda deuen estar al·lucinats, i finalment, sí ens envaeixen acabarem sent les seves mascotes ja que no servim per rés més. 

 

 

I si et dic que tinc por....

-->

I si et dic que tinc por, una por irrefrenable, una por constant, que em va cremant per dintre, que fins i tot algunes nits no em deixa dormir i així em dona la oportunitat de veure el pas de les hores de la nit, amb els ulls oberts i el meu pensament abstret dins el  motiu de la meva por, i finalment  dormo, però al cap de poques hores desperto i aquesta sensació , aquesta angoixa em porta a dir... tinc por, però no per mi... pels meus fills.

Tinc 38 anys, i soc pare, una responsabilitat adquirida a partir del moment en que la meva estimada muller em va anunciar la meravellosa noticia, noi vas a ser pare...

La  primera por, l’embaràs, que tot vagi bé, que no hi hagi cap complicació, que la mare i el nen estiguin sans, vigila amb els refredats, les caigudes, etc....Finalment por superada, i seguim amb la segona por,  el nen, bé, el nen en sí no, la por de que si veurà bé,  escoltarà, alguna malaltia hereditària? En Nil està bé, però aquestes pors es van tornar a repetir amb en Sergi, i de fet continuo tenint por,  por pels meus pares, els meus germans, la meva dona i tots aquells que estimo, però tinc molta, molta i molta por pels meus fills, quin futur els espera...

Anys 2012,  a punt per entrar en el 2013,  i amb un futur insert, insert econòmicament, insert socialment, molt insert políticament, els països industrialitzats no es posen d’acord en la protecció del planeta, els combustibles fòssils pràcticament esgotats, mars i oceans perillosament contaminats, els casquets polars desfent-se, glaciars desapareixent, terratrèmols, inundacions, guerres, matances, segrestos, robatoris amb resultat de mort, i un llarg etcètera.

Cap de nosaltres, i quan dic nosaltres en refereixo a aquesta societat en que vivim, no esta preparada per afrontar un guerra, si si una guerra, ohhhhhhh, no es tan descabellada la idea amics meus,  la societat esta tipa de farses per part de polítics, banquers i multinacionals sense escrúpols, especuladors i inversos agressius, la gent vol viure tranquil·la, no estar pendent de la punyetera Prima de Risc, del rescat europeu, de la reunió de torn del govern de torn i que després en nom de la economia anunciïn més pujades d’impostos o baixades de sous, retallades en drets socials i laborals, etc.

Tinc por de que els meus fills, d’aquí a uns anys, surtin a divertir-se amb els seus amics i qualsevol descerebrat fart de cocaïna o qualsevol substancia li clavi una navalla a l’estomac o que se l’emporti per davant amb un cotxe.

Pregunto a tot aquell que em vulgui llegir, vaig tant errat en tenir por?